IL.LMA
SENYORA ALCALDESSA DE SANT CEBRIÀ DE VALLALTA
Els sota
signants, tots propietaris de parcel·les situades a l’URBANITZACIÓ
VISTAMAR d’aquest municipi, amb domicili als presents efectes a
SOT de “Can Puig” núm. 2, bloc 4 núm. 199, SANT CEBRIA DE
VALLALTA, procedeixen a formalitzar el present escrit d’al·legacions
contra el Polígon d’Actuació Urbanística Vistamar I PAU-3 que el
POUM delimita, en base als següents motius:
PRIMER.-ANTECEDENTS.
Pel degut
enfocament de la present reclamació és obligat remuntar-nos als
fets que han tingut lloc des de l’aprovació del Pla parcial
d’ordenació “Can Puig” o “Vistamar”:
I.-
El dia 11-7-65 es va aprovar inicialment el Pla parcial d’Ordenació
“Can Puig” o “Vistamar” i el dia 31-10-65 va tenir lloc la
seva aprovació provisional. Tal Pla parcial estava sent tramitat per
la mercantil SAN POL DE MUNT SA, per la qual cosa tal societat
ostenta a tots els efectes la condició de promotora de la
urbanització de l’esmentat Pla parcial.
II.-
No va ser fins el dia 26-10-1977 que la Comisión Provincial de
Urbanismo del Ministerio de la Vivienda va aprovar definitivament el
Pla parcial. En l’apartat 3º de tal acord es deia:
“3º.-
Manifestar el Ayuntamiento de San Cipriano de Vallalta, que en el
plazo de seis meses deberá remitir a esta Comisión, a efectos de su
aprobación definitiva y debidamente tramitado según lo dispuesto en
el artículo 41 del Texto Refundido de la vigente Ley del Suelo, el
proyecto o proyectos de urbanización, correspondientes a los
servicios urbanísticos previstos en el presente Plan Parcial.”
Es designen
els arxius municipals i de la Direcció General d’Ordenació del
Territori i Urbanisme a efectes probatoris.
III.-
En l’informe previ del dia 3-9-75 de la Delegación Provincial del
Ministerio de la Vivienda en el seu punt “3.5 Servicios”
figuraba transcrit:
“En el
plano nº 10 (Red de alcantarillado) se grafía la red y dos
estaciones depuradoras”. Es designen els arxius municipals i de
la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme a
efectes probatoris.
L’article
11 de les Ordenances del Pla parcial deia:
“Las
aguas residuales se conducirán a través de la red de alcantarillado
prevista, pasando finalmente a estaciones depuradoras distribuidas
según esquema de servicios de aguas negras”. Es designen els
arxius municipals i de la Direcció General d’Ordenació del
Territori i Urbanisme a efectes probatoris.
L’índex
general del Pla Parcial conté els següents apartats:
“08
Distribución eléctrica y alumbrado público
10 Red de
alcantarillado”
Es designen
els arxius municipals i de la Direcció General d’Ordenació del
Territori i Urbanisme a efectes probatoris.
IV.-
Degut a un diferent grau de desenvolupament dels terrenys que havien
configurat l’àntic Pla parcial, el dia 16 de novembre de 2005 es
va aprovar definitivament una modificació puntual del mateix que va
crear dos polígons, l’ú, identificat com “Vistamar” i
consolidat per l’edificació de la major part de les seves
parcel.les; i un altre, el 2, identificat com “Can Puig”. Per una
millor interpretació es fa constar que a partir d’aquest moment el
present escrit designarà els terrenys compreses en el polígon ú,
simplement com “Urbanització Vistamar”.
L’objectiu
de la modificació fou:
“completar
la gestió del polígon 1 i obtenir-ne les cessions.”
Tanmateix
assevera:
“...
disposa d’un nivell d’urbanització bàsic amb les següents
característiques d’infraestructura: accés rodat pavimentat a tota
la Urbanització i encintat de voreres; subministrament d’energia
elèctrica; abastament d’aigua potable; i xarxa de telefonia. Les
mancances es concentren, fonamentalment, en la inexistència de xarxa
de clavegueram i en la instal·lació de l’enllumenat públic”
V.-
El POUM en tràmit delimita el Polígon d’Actuació Urbanística
Vistamar I PAU-3 i assenyala els següents objectius:
“L’objectiu
és l’ordenació de les zones consolidades per edificació en
aquesta urbanització com a producte del planejament anteriors al PGO
1982.
El
POUM reconeix la seva condició de sòl urbà però, donades les
mancances encara existents en la urbanització, es defineix un
polígon d’actuació amb la finalitat d’establir i executar les
condicions de la urbanització d’acord amb el que estableix la
legislació vigent.”
I en fa la
següent delimitació:
“La
delimitació de l’àmbit prové de l’àntic planejamentun cop
transcrits a la base topogràfica actual. Aquests límits degut a
l’aplicació de la legislació urbanística vigent poden haver
sofert alguna modificació per l’exclusió de l’àmbit del
sistema hidrològic, i per racionalització dels equipaments i zones
verdes en pendents superiors al 20 %”
SEGON.-
SOBRE LA FALTA DE BASE LEGAL PER DELIMITAR EN LA “URBANITZACIO
VISTAMAR” UN POLIGON D’ACTUACIO.
Els propis
actes de l’Ajuntament en relació als terrenys compresos en la
“Urbanització Vistamar” no deixen cap dubte que en iniciar-se la
tramitació del POUM la mateixa es trobava ja totalment consolidada
sobre la base de les següents circumstàncies:
Atorgament
de centenars de llicències d’obres de nova planta durant més de
35 anys de tal manera que segons figura en el text refós de la
modificació puntual aprovada el dia 16 de novembre de 2005, el
polígon “Urbanització Vistamar” que llavors es trobava en
tramitació, estava ja consolidat en un 70,38 % del seu àmbit.
De fet, si
es comparen els objectius de la divisió poligonal que va emparar la
modificació puntual del Pla parcial de l’any 2005 (apartat IV del
punt Primer) amb els objectius en que s’empara el PAU-3 del POUM en
tràmit (apartat V del punt Primer) es pot observar, més enllà de
la seva total ambigüitat en ambdós casos, la seva falta de
coincidència per acreditar i justificar la delimitació poligonal.
Mentre la primera sembla que vol completar allò que falta
(enllumenat i xarxa de clavegueram), la segona sembla donar a
entendre que el que vol és reurbanitzar, és a dir, executar de nou
tots els seus serveis. Tal extrem es posa clarament de relleu si
s’atén al contingut del Projecte d’Urbanització aprovat
inicialment per les obres que conté, i per l’import aproximat de
20.000.000 d’euros pressupostat i a les manifestacions del propi
regidor d’urbanisme (escrit juny 2014) dient que “És un
projecte de màxims”. A més a més – sense assenyalar-lo
entre els objectius però si figurant a l’apartat de la fitxa
anomenat com “delimitació” (?) s’imputen al polígon
càrregues urbanístiques per compensar la zonificació com públiques
del sistema hidrològic i de les parcel.les que per la seva pendent
es zonifiquen com noves zones verdes.
Per un altre
costat, per bé que no es va tramitar cap Projecte de Reparcel.lació,
no es pot dir que l’equidistribució no tingués lloc perquè
l’Ajuntament, com administració actuant va rebre el 10 %
d’aprofitament urbanístic, i a més a més ha portat a terme
altres actuacions per obtenir una altra part de les cessions que el
Pla parcial determinava com gratuïtes i obligatòries. I si en falta
alguna per formalitzar per bé que de facto ja ha sigut
practicada perquè tals espais de cessió obligatòria porten molts
anys funcionant com públics, hi ha altres procediments per
formalitzar-les com ja consta a aqueix Ajuntament per haver-ne fet ús
dels mateixos (ocupació directa), a més a més del procediment
previst en l’article 29 i següents del RD 1093/97 (BOE 175 de
23-7-1997)
En
conseqüència, havent-se executat els serveis urbanístics bàsics i
havent tingut lloc la equidistribució, si en aquest moment en
funció de les exigències urbanístiques actuals cal executar cap
obra, cal fer-ho per la via del projecte d’obres ordinàries,
finançant-les en tot cas, per les contribucions especials regulades
en el RDL 2/2004, les quals resultarien menys problemàtiques per:
no
precisar de Projecte de Reparcel.lació,
possibilitat
d’actuar en àmbits més reduïts i sobre els serveis que realment
calgui en cada un d’ells,
deslliurar
als propietaris de finques de l’afecció registral que el Projecte
de Reparcel.lació els hi significarà durant molts anys, amb
limitacions pràctiques, tant en allò que fa referència al crèdit
territorial com a les compravendes, per la suspensió de
l’atorgament de llicències que el procediment reparcel.latori
comporta.
I si cal
excloure del procés edificatori l’àmbit del sistema hidrològic i
les zones amb pendents superiors al 20 % (que no és un requisit
obligatori en el supòsit que ens ocupa) caldrà fer-ho mitjançant
actuacions directes, i no pas imputant noves càrregues a unes
parcel.les que ja han suportat les obligacions urbanístiques que els
corresponien.
En resumits
comptes, els terrenys que s’inclouen en el polígon no tenen
obligacions urbanístics pendents com s’acredita per la recepció
de serveis que va acompanyar la constitució de la seva Entitat de
Conservació i els centenars de llicències d’obres atorgades
condicionades a la construcció de fosses sèptiques. I en el supòsit
que es pretengui entendre que les tenen, aqueixes correspondrien al
seu urbanitzador i no pas als propietaris de les actuals parcel.les.
Tampoc tenen pendent de ser equidistribuits ja que – tot i no
fer-se per mitjà d’un Projecte de Reparcel.lació en el seu sentit
estricte – l’Ajuntament com Administració actuant va rebre el 10
% d’aprofitament urbanístic i la resta de cessions gratuïtes i
obligatòries, i respecte aquelles que només ho hagin sigut de forma
fàctica, disposa de vies jurídiques diferents al Projecte de
Reparcel.lació per la seva formalització.
TERCER.-
SOBRE LES OBLIGACIONS DE LA SOCIETAT SANT POL DE MUNT SA
No pot
existir cap dubte a la vista del apartats II i III del punt Primer
d’aquest escrit, de l’obligació de la societat urbanitzadora,
SANT POL DE MUNT SA per implantar tots els serveis urbanístics
(incloses per suposat la xarxa d’enllumenat públic i la de
clavegueram) i complir la resta d’obligacions relatives a les
cessions gratuïtes i obligatòries.
A l’efecte
cal esmentar la STS del dia 3-6-2008 de la Secció Cinquena de la
Sala del contenciós-administratiu relativa al sector “Creu de
Lloret” de Lloret de Mar que expressa:
“DECIMOPRIMERO.-
La cuestión de fondo que aquí se plantea es si el Ayuntamiento de
Lloret de Mar debe o no responder por su funcionamiento anormal y el
defectuoso ejercicio de sus competencias urbanísticas, por las
carencias y defectos de las infraestructuras y servicios urbanísticos
existentes en la urbanización "Creu de Lloret" habiendo ya
desaparecido la mercantil promotora. (A esta cuestión se refieren
los motivos segundo, octavo, noveno y segunda parte del quinto, donde
se alegan como infringidos los artículos 25.2 y 54 de la Ley
de Bases de Régimen Local ;
4, 3.3, y 134 del Texto Refundido de la Ley del Suelo de 1992,
jurisprudencia del Tribunal Supremo sobre imposición a la
Administración Pública de obligaciones de hacer o de indemnizar por
falta de ejercicio de las funciones de policía o de los controles e
inspecciones debidas, y los artículos 1101 y 1902 del Código Civil
).
DECIMOSEGUNDO.-
En la forma en que después veremos, estos motivos deben ser
estimados.
Tal
como sucedieron los hechos en la Urbanización "Creu de Lloret",
no cabe duda de que el Ayuntamiento de Lloret de Mar incurrió en un
anormal funcionamiento en el ejercicio de sus competencias
urbanísticas, y que éste anormal funcionamiento se concretó en no
exigir a los promotores los compromisos y garantías necesarias para
que las infraestructuras de las urbanizaciones se llevaran
efectivamente a cabo y en no controlar el proceso de urbanización
(artículo 25.2 ,d) y e) de la Ley
de Bases de Régimen Local,
y 3.3 .a) del T.R.L. S. de 9 de Abril de 1976 , que otorgan al
Ayuntamiento la competencia para "la dirección y control de la
gestión urbanística" y para "encauzar, dirigir, realizar,
conceder y fiscalizar la ejecución de las obras de urbanización").
Pues
debe tenerse presente que concurren en este caso las siguientes
circunstancias fácticas:
1º.-
Que en el acuerdo de la Comisión Provincial de Urbanismo de Gerona,
que aprobó definitivamente el Plan Parcial del Sector de fecha 17 de
Diciembre de 1965, (folio 329 de los autos) se estipuló en la
condición tercera que "durante el período comprendido entre
las fechas de aprobación del Plan Parcial y presentación del
subsiguiente proyecto de urbanización, habrá de darse cumplimiento
por los propietarios (es decir, por los promotores, aclaramos
nosotros) a lo dispuesto en el artículo 41 del Texto legal (Ley del
Suelo de 1956 , volvemos a aclarar) y de un modo concreto y
especialísimo a los apartados d) e) y f) en orden a garantizar al
Ayuntamiento que la ejecución de la urbanización se realizará
totalmente", especificándose que no se concederán licencias
hasta que se realizara "el ingreso y constancia en la Caja
Municipal del importe de la urbanización".
El
Ayuntamiento incumplió esta obligación, pese a que la entidad
mercantil urbanizadora (Urbanizadora Condal S.A.) contaba con un
escaso capital social, de un millón y medio de pesetas.
2º.-
En el acuerdo de la Comisión Provincial de Urbanismo de Gerona de 27
de Diciembre de 1977, que aprobó definitivamente el Proyecto de
Urbanización, se especificó que "la Comisión recuerda la
necesidad de que se formule por el promotor el oportuno Plan de
Etapas para la ejecución de las obras de urbanización y que se
consignen los oportunos compromisos y garantías de su cumplimiento a
que se hace referencia en el artículo 53, d) y e) de la Ley del
Suelo " (es decir, los compromisos que se hubieran de contraer
entre el urbanizador y el Ayuntamiento (...) y las garantías del
exacto cumplimiento de dichos compromisos).
El
Ayuntamiento no exigió esas garantías.
3º.-
Pese a las deficiencias en las infraestructuras urbanísticas de la
Urbanización (a las que después nos referiremos pero que incluían,
por ejemplo, la inexistencia de sistema de evacuación de aguas
residuales, que era prestado por fosas sépticas) el Ayuntamiento
firmó un convenio con el promotor en fecha 14 de Febrero de 1984, en
el que, a cambio de recibir unas cesiones, se comprometía ---como
así sucedió--- a clasificar el suelo de la urbanizadora como urbano
en la Revisión del Plan General de Lloret de Mar, convenio en el que
se imponía al promotor el deber de cuidar de que la zona no fuera
contaminada a causa de las fosas sépticas, a las que, en
consecuencia, se les dio carta de naturaleza, pese a que el Plan
Parcial y el Proyecto de Urbanización tenían diseñado su propio y
normal sistema de evacuación, con depuradora incluida.
Toda
esta historia revela un funcionamiento anormal del Ayuntamiento de
Lloret de Mar en el ejercicio de sus competencias urbanística, del
que se ha derivado un daño evidente a los propietarios (artículo
106.2 de la C.E. y 139 de la Ley 30/92 ) que, en la medida en que
después veremos, ha de ser resarcido por el Ayuntamiento demandado.
Pues debe tenerse presente que este daño es continuo, se sigue
produciendo día a día mientras los servicios no se implanten, y
que, por lo tanto, no puede decirse que la acción de responsabilidad
esté prescrita.
Pues
el argumento defensivo que éste utiliza no es atendible. En efecto,
es claro que las obligaciones urbanísticas siguen a la finca, y no
al titular, en virtud del principio de subrogación establecido en el
artículo 88 del T.R.L.S . y que, desde ese punto de vista, los
principales obligados actualmente a instalar y sufragar los servicios
urbanísticos son los propietarios. Pero eso no significa que tal
obligación no pueda ser trasladada al Ayuntamiento, si es que fue
éste quién, con su inactividad, originó el daño, daño que es el
no poderse ya dotar al suelo de los servicios previstos con cargo al
promotor, lo que podría haberse evitado con una actuación diligente
del Ayuntamiento, y en concreto, con el sencillo remedio de haber
exigido las correspondientes garantías, tal como se le había dicho
por la Comisión Provincial de Urbanismo de forma reiterada.
DECIMOTERCERO.-
Se da, en consecuencia, el necesario nexo causal entre la inactividad
de la Administración y el daño padecido (artículo 139-1 de la Ley
30/92 ). Sin embargo, en el nexo causal interfiere en este caso de
forma muy intensa la propia conducta de los propietarios, quienes,
constituidos en Entidad Colaboradora de Conservación desde el año
1982, no consta que realizaran actuación alguna cerca del
Ayuntamiento o de la promotora para solucionar los déficits de las
estructuras urbanísticas, que ellos conocía mejor que nadie, hasta
el año 1998 (dieciséis años después) en que presentaron ante el
Ayuntamiento el escrito que ha dado origen a este pleito, cuando la
sociedad promotora había desaparecido del tráfico mercantil.
El
mismo interés que hemos reconocido a la Entidad Colaboradora para
ser actora en este pleito con la legitimación que se le requiere, ha
de reconocérsele ahora para exigirle una diligencia que no ha tenido
en esta historia. Es un contrasentido evidente que la entidad
demandante afirme, por un lado, su interés a efectos de
legitimación, y pretenda por otro eludir su responsabilidad diciendo
que sólo tiene la función de conservar los servicios.
Los
propietarios y la Entidad actora dejaron pasar dieciséis años sin
reclamar nada, sin poner de manifiesto deficiencia alguna; ni una
denuncia ni un escrito mereció el estado de la urbanización, ni al
Ayuntamiento ni a los promotores; es más, no consta que cuando se
tramitó la Remisión del Plan General de Lloret de Mar (que fue
aprobada en el año 1985) los propietarios o la Entidad actora
hicieran alegación alguna, manifestaran al Ayuntamiento la falta de
los servicios urbanísticos en el sector, se opusieran a la
clasificación del suelo urbano, no siéndolo, o aprovecharan de
alguna forma aquella ocasión para intentar que los promotores
(entonces quizá sí) acabaran debidamente la obra urbanizadora.
Lo
cual no excluye, desde luego, la responsabilidad del Ayuntamiento,
pero sí la aminora muy substancialmente, en una proporción que este
Tribunal Supremo fija en un 70%, debiendo en consecuencia el
Ayuntamiento de Lloret de Mar responder del 30% restante, sin
perjuicio de que el Ayuntamiento pueda reclamarlo de los promotores o
sus sucesores, si ello fuera posible.”
Per tant, ja
des d’ara es té d’expressar que en l’improbable supòsit que
l’Ajuntament no estimi l’al.legació continguda en l’apartat
anterior per entendre que les obres pendents d’executar
constitueixen un dèficit urbanístic el que té de fer és exigir a
qui n’és responsable del mateix, és a dir, a la societat
urbanitzadora la seva execució, i també promoure la formalització
de les cessions obligatòries i gratuïtes del Pla parcial que
romanguin pendents.
QUART.- SOBRE LES
RESPONSABILITATS MUNICIPALS
Els
sota-signants volen fer especial reserva de quantes accions els
puguin correspondre en dret, i en especial la de responsabilitat
patrimonial contra aqueixa Administració, pel seu mal funcionament,
si per la seva passivitat en exigir el compliment de les obligacions
urbanístiques a la mercantil San Pol de Munt SA resulta que no pot
fer front a elles per insolvència. I igualment si els parcel·listes
que com a condició de la llicència d’obres van tenir de construir
una fossa sèptica - en reclamació del cost de la seva construcció
i del seu desmantellament - es veuen obligats a tenir de suportar via
quotes urbanístiques el finançament d’una altra forma de
depuració de les aigües residuals, perquè resultaria que un mateix
servei, el de depuració de les aigües brutes, els hi haguera sigut
exigit dues vegades.
Per tot
això,
DEMANEM:
Que es tingui per formalitzat el present escrit d’al·legacions i
en base al mateix s’elimini el polígon d’actuació de la
“Urbanització Vistamar” en el POUM aprovat inicialment.
I
subsidiàriament que es requereixi a la mercantil SANT POL DE MUNT SA
perquè completi les obligacions pendents en l’àmbit del Pla
parcial d’ordenació “”Can Puig” o “Vistamar”, en
especial les obres d’enllumenat públic i clavegueram, i la
formalització de les cessions que encara no s’hagin portat a
terme.
Sant Cebrià de Vallalta,
a trenta d´agost de dos mil catorze.